L'ACLIMATACIÓ


El punt clau per l'èxit de l'expedició recau en aconseguir una bona aclimatació en tant sols 3 setmanes que dura l'aventura. Tot i que l'Aconcagua "només" té 7.000 m. d'alçada, està considerat com un cim més alt ja que, per la zona del planeta on es troba, la pressió atmosfèrica és l'equivalent a un cim de 7.500 m. de l'Himalàia.

Hi ha dues tendències per fer una bona aclimatació, els que consideren que és millor fer-la a la zona de l'Aconcagua, pujant i baixant en forma de dent de serra d'un campament a l'altre i els que consideren que és millor fer-la en una altre zona dels Andes.

La primera té l'avantatge que permet conèixer millor el terreny i anar pujant material als campaments d'alçada, en canvi té l'inconvenient que és molt més dur psicològicament ja que et passes dues setmanes pujant i baixant sempre pel mateix lloc. La
segona té l'avantatge de conèixer una altre zona, poder fer algun altre cim diferent, però també surt més car econòmicament.


Nosaltres ens hem decidit per la segona i anirem a la zona de Salta, província situada al Nord-oest del país a 1600 Km de la ciutat de Buenos Aires, amb una població aproximada de 1.100.000 habitants. La ciutat de Salta està a 1.187 m. d'alçada, però a la seva zona si troba la tercera muntanya més alta dels Andes el Llullaillaco, un volcà de 6.730 m. d'alçada.






El Llullaillaco és mundialment famós pels "niños del Llullaillaco", sens dubte un dels descobriments arqueològics més importants dels darrers anys. Eren tres nens, de 15, 7 i 6 anys, que van ser trobats el març del 1.999 pràcticament intactes, conservats pel fred, al cim del volcà Llullaillaco, a 6.700 m. d'altura, junt amb una aixovar de quaranta-sis objectes. Els estudis realitzats conclouen que van ser enterrats vius fa més de 500 anys, com a ritual religiós durant l'apogeu del estat Quechua del Tawantinsuyu, dels que els seus líders polítics suprems eren els Incas.