ACONCAGUA 2010 (6.962 m.)

LES FOTOS DE L'EXPEDICIÓ

2010-01-07T11:59:00.001-08:00

De moment us presentem algunes de les fotos de l'expedició. Més endavant ja prepararem el concurs.

SEGUIMENT DE L'EXPEDICIÓ

2009-12-20T12:55:00.000-08:00

En aquesta entrada podreu seguir el desenvolupament de l'expedició, més o menys en temps real, a partir del dia 27. Només depenem de poder trobar un punt de xarxa:

27-12-2009

Ens trobem a les 10 del matí a l'àrea de servei de Bellaterra els tres de Santa Perpètua, ens ve a buscar l'Òscar amb la furgoneta, carreguem els bultos i agafem carretera i manta. La primera parada la fem a Vilanova on recollim a l'Eladi i la Chakira i la segona ja a Tarragona on recollim al Ricard, La Julia i la Mimi.Anem cap a Madrid per l'interior direcció Miranda d'Ebro i a l'alçada de la Franja (Batea) podem contemplar desdel Mont Caro fins al Pirineu tot nevat en un dia molt clar.

A l'aeroport de Madrird ens trobem amb el Gabriel que ha vingut pel seu compte i procedim a la facturació l'embarque i demés tramits burocràtics sense problemes. L'avió surt, però amb 1 hora de retar ja que hi ha 2 passatgers que no els deixen volar i s'han de recuperar les maletes de la bodega. A l'avió ens trobem amb components del rallly Paris-Dakar que es correrà per aquestes dates en terres Argentines.

28-12-2009

Arribem a Buenos Aires sense problemes, tots els petates i les motxilles estan amb nosaltres. Ara tenim 4 hores per anar a Aeroparque, l'aeroport de vols regionals on hem d'agafar el vol cap a Salta. Autobus de línea, carreguem els petates i les motxilles. Embarquem i volem sense més contratemps.

Arribem a Salta després de 2 hores de vol, són aproximadament les 14 hores locals (les 18 h. a Barcelona), portem doncs ja més de 24 hores de viatge i encara ens queda un bon troç fins a Purmamarca on passarem la nit.

Aquí ens ve a buscar el Rafael Kuhl (guia assitent) i ens trobem el Joan Fernàndez que és el novè expedicionari i que ha vingut pel seu compte desde vietnam. Tenim tres 4x4 pick-up de Toyota, però abans un mos a la plaça 9 de Julio: ensalada MAAM, empanada de carne i té a la coca.

Són les 18:14 h. i haig de tancar que marxem cap a Purmamarca, encara tres hores de cotxe.

29-12-2009

Avui hem dormit a Purmamarca, visitem el poble perquè es mercat, fem tantes fotos que patim per la memòria de la camara. Agafem la carretera 52 i pugem amb cotxe el Collado de Altos del Morado de 4170 m. I la sort ens regala la visita d'un magestuós Condor.

Arribem a les Salinas Grandes on divisem el Nevado Chani de 5950 m. Per dinar parem en un restaurant al mig del desert que es diu El Mojon, ensaten el Sandro un andinista que ha fet tots els cims de la zona vestit amb les indumentàries dels Inques, més tard visitem el museu i l'església on hi trobem un pessebre.

Continuem la marxa cap a Sant Antonio de los Cobres on posem benzina i l'Eladi i la Chaquira regalen uns "pelutxes" als nens de la zona. La carretera segueix fins el Alto del Chorrillo de 4560 m. on fem l'ofrena als Deus de fulla de coca i aigua. Ja de baixada passem pel Salar de Pozitos, desierto del Colorado, sietecurvas i Salar del diablo. Passem per la tarda quan el sol s'està ponent i les ombres dibuixen un paisatge únic sobre la terra vermellosa del desert i ja de nit arribem a Tolar Grande, en total mes de 10 h. de cotxe i 600 km de travessa pel desert en 4x4.

30-12-2009

Hem fet la primera nit a Tolar Grande en un refugi en molt bones condicions, estem sols. El programa d'aclimatació d'avui ens porta a visitar els Ojos del Mar, unes piscines naturals que s'obren al mig del desert i el Arenal que com el seu nom indica es una immensitat de sorra. Fem la primera caminadeta de 1 h. i tenim les primeres sensacions de falta d'oxigen, els locals en diuen La Puna, nosaltres en diem mal d'alçada, de totes formes tots estem responent bè.

Per la tarda visitem el Cono de Arita, un volcà al mig del Salar del Arizaro, una perfecte piràmide que sembla néixer del mig del desert. Anem desprès a visitar la mina d'Arita d'on s'extreu l'onix un mineral molt preuat a la zona. Altra vegada les llums del capvespre al mig del desert fan el deliri de tots els que ens agrada la fotografia.

31-12-2009

Fins avui no tenim cobertura per telèfon a Tolar, pero continuem sense internet. Per fi ens pogut comunicar amb casa per dir que tots estem bé. Avui fem un excursió a un llom de quasi 4000 m. que tenim al costat del refugi, li diem el Pic de l'Eladi, ja que era l'entrenament que feia ell fa 3 anys quan va agafar mal de muntanya.
Hi destinem unes 3 hores en pujar i baixar, ha servit per estirar les cames i per prendre consiència del que ens espera demà, que es quan comença l'expedició amb la pujada al camp base del Llullaillaco de 4800 m.

L'Òscar ens dona al cim els primers consells per no de fallir, s'acaba la bona vida i comença la duresa, per la tarda fem la visita al Tunel de l'hombre Muerto, una cova de sal que travessa una muntanya, la resta de la tarda la dediquem a preparar l'equip per demà.

01-01-2009

Marxem cap el Camp Base del Llulliallaco a 4800 m. d'alçada, passem pel campamento de la Mina de La Casualidad, un antic poble de 2500 habitants abandonat en només tres hores per decisió política. Passem pel Salar del Llulliallaco on veiem els flamencs andins.

Arribem al camp base pràcticament per fora pista, muntar les tendes es un suplici d'esforç. Sopem d'hora, abans no es pongui el sol doncs la temperatura cau en picat i a les 20 h. tots som dins el sac.

02-01-2009

Ens llevem amb l'unic objectiu de pujar al camp 1 a 5700 m. No tothom ha passat la nit d'igual manera, però pugem tots. Abans de començar l'ascens fem la Pachamama, que és l'ofrena a la mare terra. El ritual, que ens l'explica el guia local, consisteix en enterrar fulles de coca i alcohol, però com nosaltres no en tenim oferim aigua.

La pujada és més lenta del previst ja que es nota bastant l'alçada i per això al cap de 6 hores de pujada i degut a l'esgotement general l'Òscar decideix muntar el camp a 5600 m.

Un cop trobat el lloc procedim a treure les pedres per instal·lar les tendes i tot seguit ens queda la feixuga tasca d'anar a buscar aigua que es troba per sobre del camp. Trobem una beta de gel que a cops de navalla i pedra aconseguim trencar uns quants caramels per poder fondre i fer aigua. Cada tenda s'ha de fer el seu menjar i fondre gel per hidratar-se i assegurar-se de tenir aigua per l'endemà.

A mesura que es va fent fosc i el fred apreta de valent, bastants graus sota zero, la gent es comença a trobar malament, comença a ser evident que no tothom podrà fer demà l'atac al cim.

03-01-2009

Ens llevem a les 4:45 h. del matí per acabar sortint a les 6:15 h. Som només sis, la meitat del grup ja que la resta té problemes de mal d'alçada i decideix no arriscar.

L'equip d'atac comença l'ascenció a un ritme molt lent, propi de l'alçada i quan arriben a la cota de 6.400 m. la Julia i el Xavi decideixen tornar enrera. La resta continua fins el Portezuelo de los Vientos a 6.500 m. tot seguit enfilen l'aresta on es troben les restes arqueològiques de les mòmies del Llullaillaco. Ja només queda el tram final, una grimpada de tercer grau que porta directament fins el cim de 6.739 m. que és assolit per l'Oscar, el Joan Marc, l'Eladi i el Ricard que hi arriben a les 14:15 h. en total 8 hores de dura ascenció.

En contrapartida la baixada es fa en un temps de 2,5 hores fins el camp 1, que s'ha de desmuntar i de 2 hores més fins el camp base, al que s'arriba a les 19:30 de la tarda, on els espera la resta del grup amb el sopar ja preparat i unes cerveses "saltenyes" per celebrar l'exit col·lectiu ja que és considera un èxit que totes les 12 persones hagin fet una nit a 5600 m., cosa que serà molt beneficiosa per l'aclimatació.

04-01-2009

Ens llevem cap a les 8 h. del matí. Desmuntem el campament i agafem el camí de tornada cap a Tolar Grande. Hem estat 3 dies i hem fet 400 Km. sense trobar-nos absolutament amb ningú, només les vicunyes, una guineu i els Flamencs del Salar del Llullaillaco.

05-01-2009

Avui ens toca fer tot el camí de tornada desde Tolar Grande fins a Salta, uns 400 km. per paratges que ja coneixem, però que cada cop que veiem ens fascinen com la primera vegada. De Sant Antonio de los Cobres fem una variant que passa per la Quebrada del Toro on descobrim un mon geològic impresionant i on el canvi de la vegetació en el seu pas del desert a la verdor de la vall ens dona una multitut de colors i olors.

Arribem a Salta a les 16 h. i ens espera una tarda de relax, dutxa, piscina, cervesa i trucada a les famílies. A les 20 h. participem de la conferència que fa l'Òscar al MAAM (Museu Arqueòlogic d'Alta Muntanya) sobre l'expedició del 2004 a la Magic Line del K2.

06-01-2009

Teniem previst anar a veure le mómies del Llullaillaco a les 9 del matí, peró ens trobem que ens han canviat l'horari de 9 a 11 h. i finalment hem de marxar sense veure-les. Carreguem en un microbus per anar a l'aeroport de Salta i volem cap a Buenos Aires i Mendoza. El tránsfer entre els dos vols és de només 30 minuts i com que arribem tard enllacem un vol amb l'altre i patim pel material facturat. Finalment aribem tots a Mendoza, nosaltres i petates sense problemes.

Per la mit anem a sopar en un restuarnat típic argentí on preparen un magnific bife de chorizo, un filet de vedella de 500 gr. impressionant.

07-01-2009

Durant el matí fem els trámits a l'oficina de Turisme del Gobierno de Mendoza per tal de treure el permís d'entrada i ascenció al cim de l'Aconcagua. La cosa resulta un pel més complexe del previst. Com s'ha de pagar en Pesos, primer hem d'anar a canviar els dollars i els euros al banc, en total ens costa uns 20.000 pesos (4.000 euros) quantitat que ha fet que el banc que ens ha canviat no ens donés cap justificant del mateix ja que la quantitat canviada supera el limit legal de declaració a efectes tributaris.

Tot seguit anem a fer l'ingrés a l'oficina de recaptació, quan arribem veiem una llarga cua que arriba al carrer, de seguit ve un funcionari, ens pregunta si anem a l'Aconcagua i al dir-li que si ens passa per davant de tothom, prioritat absoluta. Aixó genera una reacció airada d'indignació de tota la gent que estava allá esperant. Ens diuen de tot i el funcionari surt en defensa dient que és un conveni establert pel govern i que s'ha d'acomplir. Déu meu quin país.

Quan tenim previst sortir cap el Parc Nacional de l'Aconcagua ens comuniquen que la carretera per on hem de passar está tallada per un conflicte fronterer entre Xile i Argentina per el pas del Rally Dakar. Per tant estem a l'espera de notícies i decidir si sortim o restem una nit més a Mendoza. Quin patir un altre sopar de bife chorizo.

Ens acaben d'avisar que la frontera amb Xile ja és oberta, per tant marxem cap a l'Aconcagua. Passem sense més problemes el punt del conflicte dels camioners ja que l'exercit controlava la situació.

Arribem al refugi Cruz de Cañas de l'estació d'esquí de Penitentes a 2700 m. Abans d'anar a dormir deixem a punt els petates que els muleros ens pujaran directament fins Plaza de Mulas el dia 9.

08-01-2009

Ens llevem, esmorzem i anem cap a Puente del Inca (1 km.) per comprar fruita i pa. El lloc és molt bonic, un pont natural sobre el riu Horcones i unes antigues termes. També passagem per un típic mercat Inca de productes tradicionals.

Arribem a l'entrada del parc i per primer cop veiem la impressionant pared Sud de l'Aconcagua que s'aixeca 4000 m. per sobre nostre, realment posa la pell de gallina.

Un cop fets els tràmits d'entrada, comencem a caminar fins a Confluencia on passem la primera nit. Arribem en 3 hores i l'agència Inka Expediciones ens acull en una tenda menjador amb un pica-pica a base de galetes, pastes, pizzes i llimonada per hidratar-nos.

Quedem parats per l'organització, l'estructura del campament i l'ambient que si respira, convivim amb expedicions de tot el mon.

09-01-2009

A les 8:30 h. iniciem la pujada cap a Plaza de Mulas, ens esperen 30 Km. i 800 m de desnivell. Pel camí ens creuem amb les caravanes de mules que van a la seva olla i que pel bé de tots és aconsellable apartar-se quan passen pel teu costat. Atravessem Playa Ancha, Playa Chica i la Cuesta Brava, així a les 16:30 h. aribem al refugi de Plaza de Mulas a 4300 m., per tant han calgut 8 hores d'esforç, voltats sempre d'un paissatge immens.

Un cop al refugi, veiem per primer cop la magestuosa cara Nord de l'Aconcagua i la que serà la nostra ruta i objectiu en els propers 3 dies.

10-01-2010

Avui tocava iniciar l'atac al cim punjant al primer campament anomenat Canada a 5000 m. Però fem canvi de plans, com la jornada anterior ha sigut molt dura hi ha gent que esta cansada, decidim fer un equip per pujar material a Canada i tornar a dormir a Plaza de Mulas. Un cop a Canadà, fem un diposit de material i els mes forts s'atreveixen a pujar 300 m. més fins una zona anomenada Antartida, a mig camí entre Canada i Nido de Condores, allí muntem una tenda i deixem també material. Després baixem tots de nou a Plaza de Mulas.

La jornada ha estat complerta, hem fet 900 m de desnivell deixant material, la qual cosa ens permetra un atac ràpid al cim, un esplendit treball en equip.

11-01-2010

Sortim 11 persones sobre les 10 h. del matí per pujar fins a Canada, la Mimi decideix esperar-nos a Plaza de Mulas. Arribem a Canada on recollim el material i continuem fins l'Antartida on farem la primera nit. El dia és esplendit, només un problema el vent. La previsió era de vents forts de fins a 100 Km/h i no s'ha equivocat. Pugem bé, pero ben tapats, en questió de 4 hores som a l'Antartida, muntem tres tendes més i la resta del dia a descansar i fondre aigua. Pero la forca del vent ens trenca una tenda. Amb les eines que portem, algun clau, alguna brida i esparadrap fem un "apanyo" i aconseguim resoldre el tema. Per la nit les ràfagues són infernals, la tenda es doblega fins a tocar terra i el xiulet del vent que realment bufa fortíssim fa que practicament sigui impossible clocar l'ull en tota la nit.

12-01-2010

Hem passat la nit del lloro, però el dia neix net i clar i sense vent. Tenim tot el dia per pujar fins a Berlin a 5900 m. A l'altura de Nido de Condores a la cota 5400 m. la Shakuira no es troba bé i decideix abandonar, l'Eladi sacrifica el cim per la seva dona, es queda amb ella i retornen tots dos fins a Plaza de Mulas. Pugem bé fins Berlin on arribem al mig dia. Muntem tres tendes on podem ja que l'espai està pla de deixalles, tot i que a l'entrada del Parc et donen dues bosses una per la brossa i l'altra per les necessitats personals majors. Teòricament, ambdues bosses s'han de lliurar plenes a la sortida del Parc, però és evident que molta gent no ho fa.

Passem el dia fonent neu, hidratant-nos i intentant menjar alguna cosa, fet que resulta difícil a aquestes alçades. Per a la majoria de nosaltres és la nit que hem fet a més alcada de la nostra vida.

13-01-2010

Ens despertem a les 2 de la matinada amb l'objectiu de sortir a les 4 h. Els preparatius són lents i feixucs, bàsicament vestir-se tres persones en una tenda i seguir fonent neu per hidratar-se. A fora estem a -30 graus, i a dins la tenda calculem a -15 ºC. Fa tant fred que decidim posposar la sortida fins les 5 del matí. Dels 9 que som a Berlin el Gabriel decideix no fer l'atac al cim doncs té forts mals de cap.

Comencem a caminar a les fosques, amb els frontals, i iniciem la pujada vers el campament de Colera, lleugerament per sobre els 6000 m. En aquesta cota el Xavi es troba sense forces i decideix tornar enrera, l'Òscar l'acompanya a Berlin i ens atrapa en mitja hora.

Abans d'arribar al refugi d'Independencia 6400 m. es fa de dia i és quan el fred es més intens, qui més qui menys té problemes de fred als peus o a les mans. Després d'Independencia ataquem el Gran Acarreo, una inmensa tartera de pedra i sorra que converteix la pujada en un autentic calvari ja que fem dues passes endavant i una enrera.

Superat el Gran Acarreo arribem a la Canaleta, ja som a 6700 m. En aquest punt es fa molt evident la manca d'oxígen, no podem fer més de 5 passes seguides. Anem buscant el pas entre la neu i la roca ja que hem decidit deixar els crampons a mitja canaleta. Fer els darrers 300 m. ens porta 3 hores d'intens esforc, que es va veure recompensat a les 13 h. a dalt del cim. En total 8 hores d'ascens que es veu recompensat per un inmillorable dia a dalt del cim. Gaudim durant 1 hora del paissatge, fem les fotos de rigor i iniciem el descens a les 14 h. En 2 hores estem a Berlin de nou on un sobtat canvi de temps fa que comenci a nevar lleugerament.

Desmuntem el campament, ja que preferim baixar a Plaza de Mulas que passar una altra nit en alçada. A més a més podrem celebrar amb la resta de l'equip la nostra victoria. En total fem 1000 m. de desnivell de pujada i 2600 m. de baixada. Arribem a plaza de Mulas a les 8 h. del vespre després de 15 h. de marxa.

Durnt el sopar a Plaza de Mulas l'alegria de tots els membres de l'expedició és evident i els responsables del Refugi ens obsequien amb 4 ampolles de sidra per celebrar l'exit aconseguit, davant la mirada de la resta d'alpinstes que encara tenen que assolir la mateixa fita.

D'esquerra a dreta trobem a dalt: El Jordi, El Ricard, El Joan, l'Oscar. A sota: La Julia, el Joan Marc i el Rafael.

LA RUTA

2009-10-22T12:22:00.001-07:00

La ruta que utilitzarem és l'anomenada via normal (ruta 25 del mapa) que no presenta cap dificultat tècnica més que la pròpia de l'alçada i de les temperatures extremes que poden arribar als -30 ºC, amb la dificultat afegida del vent blanc que tot sovint bufa a la zona i que fa que la sensació de fred sigui extrema:

Punt de sortida: Puente del Inca (2.752 m.)
Primera etapa: Confluencia (3.368 m.)
Camp base: Plaza de Mulas (4.230 m.)
Primer campament: Canadá (4.910 m.)
Segon campament: Nido de Cóndores (5.557 m.)
Tercer campament: Berlin (5.950 m.)
Cim: Aconcagua (6.962 m.)

Lògicament l'ascensió no es pot fer d'una tirada sinó que s'ha d'anar pujant i baixant per tal d'aconseguir una bona aclimatació. Sol ser habitual anar de Confluència a Plaza Francia (4.500 m.) on es pot veure la majestuosa cara Sud de l'Aconcagua.

ELS GUIES

2009-10-22T12:21:00.001-07:00

Per aquesta aventura comptem amb l'experiència d'un alpinista consagrat com és l'Òscar Cadiach que serà el nostre guia i cap d'expedició.

Òscar Cadiach i Puig és nascut a Barcelona al 1952. El 28 d'agost del 1985, és membre del Centre Excursionista Tarragona i del Club Alpí K2. Fou, juntament amb Antoni Sors i Carles Vallès, el primer alpinista català en assolir el cim de l'Everest. També és el català que ha fet més cims que sobrepassen els vuit mil metres: Everest (2 vegades), Lhotse, Makalu, Cho Oyu (2 vegades), Nanga Parbat, Broad Peak, Gasherbrum II, Shishapangma.

Entre les fites més destacades figura la de ser el primer occidental en pujar a l'Everest sense oxigen per la vessant nord.

A part d'alpinista, també és fotògraf i càmera d'alçada. Ha realitzat diverses pel·lícules de les seves expedicions guanyant premis arreu del món. També regenta una botiga d'esports de muntanya a Tarragona i una companyia de guies, podeu trobar més informació a http://www.k2oscarcadiach.cat

Rafael Kühl Argentino, 31 años. Nacido en Salta, Ingeniero de Recursos Naturales y Medio Ambiente de la Universidad Nacional de Salta. Lleva 18 años haciendo trekking y 10 años practicando alta montaña. Hace 7 años que trabaja como guía de trekking y alta montaña. Habla español, italiano e inglés. Actividades de montaña: Volcán Tugzle 5486 m, Nevado de Chañi 5960 m, Cerro Negro de San Antonio 5100 m, Volcán Quehuar 6160 m, Nevado de Acay 5950 m, Morado de Colanzulí 5060 m, Acay chico 5200 m, Volcán Llullaillaco 6739 m, Ascensiones por glaciar del Triolet, Glaciar de Des Grandes Jorasses y Planpincieux (Alpes Italianos), Cerro Macón 5611 m.

Responsable de la compañia de guiado de montaña en el norte Argentino Eco Mountains: mas info en http://www.ecomountains.com.ar/

ELS EXPEDICIONARIS

2009-10-22T12:20:00.001-07:00

L'equip expedicionari està format per 10 persones:

Òscar Cadiach (Guia)

Rafael Khun (Assistent)

Joan Marc Flores
Xavier Garcia
Jordi Cardona
Ricard Fernández
Eladio Blanco
Chakira Cordero
Julia Cadiach
Gabriel Rull
Joan Fernández

Joan Marc Flores:35 anys. Membre del CESP (Centre Excursionista Santa Perpètua), monitor del Centre d’esplai El Refugi des de l’any 1990. Pirenista dels 6 als 26 anys, alpinista dels 26 fins avui. Ha pujat la majoria dels clàssics del Pirineu i dels Alps (Mt Blanc, Matterhorn, Dent Blanche, Gran Paradiso, Barre Des Ecrins, Mont Rosa, Cástor, Pólux, Liskamm, Breithorn, Aiguille de Bionnassay....). Destaquen a part de les ascensions clàssiques, la travessa del Massis del Mont Rosa (2002) i la Chamonix-Zermatt (2006) amb taula de snowboard.

Xavier Garcia: 39 anys. membre del CESP (Centre Excursionista Sta. Perpètua). Amant de la natura en qualsevol forma biològica i geològica, amant de tota classe d'esports d'aire, terra i aigua. Titulat en submarinisme, patró d'embarcacions d'esbarjo, curset d'escalada en roca a la UES. Soci de Greenpeace, d'Amnistia internacional i d'Enginyeria sense Fronteres. Sempre predisposat a gaudir dels Pirineus i a intentar qualsevol aventura que representi un esforç físic i mental individual i a gaudir del companyerisme col·lectiu .Ascensions a l'Aneto, Vignemale, Posets, Mont Perdut, Taillón, Mulleres, Pica d'estats, etc.

Jordi Cardona: 46 anys, membre del CESP (Centre Excursionista Sta. Perpètua). Ascensions més destacades: AFRICA: Kilimajaro, Uhuru Peak (5.895 m.); Mont Kenia, Punta Lenana (4.895 m.); ALPS: Montblanc (4.848 m.); Cervino (4.477 m.); Dent Blanche (4.356 m.); Barre des Écrins (4.101 m.); Mont Blanc de Chelion (3.870 m.); Pigne d'Arolla (3.772 m.), La Petite Aiguille Verte (3.512 m); PIRINEUS: Aneto, Alba, Posets, Perdiguero, Gorgs Blancs, Mont Perdut, Pica d'Estats, Sotllo, Vignamale, Balaitús, Bessiberris, Comaloforno, Punta Alta, Mulleres, Casco, Marboré, etc.

Ricard Fernández, 45 anys. Membre del CE de Tarragona. Ascensions: AFRICA: Kilimajaro, Uhuru Peak (5.895 m); Mont Kenia, Punta Lenana (4.895 m); AMERICA: Lllimani (6.462 m), Huayna Potosí (6.088 m), Mururata (5.890 m), Condoriri (5.700 m.), Cerro Solo (2.121 m.); ALPS: Mont Blanc (4807 m), Mont Blanc de Tacul (4248 m), Grandes Jorasses (4208 m), Grande Casse (3852 m), Les Agneaux (3631 m), Aiguille du Peigne, Gendarme Rouge (3078 m). DOLOMITAS: Cima d’Ambiez (3.102 m), Crozzon di Brenta (3.135 m), Campanile Basso (2.872 m), Croz dell’Altissimo (2.339 m), Piz Ciavaces (2.828 m), Piz Ciavaces (2.828 m), Tofana di Rozes (3.225 m), Cima Grande di Lavaredo (2.999 m), Torre Trieste (2.458 m), Torre Venezia (2.337 m), Rochetta Alta di Bosconero (2.412 m). Multiples ascencions als Pirineus i a Picos de Europa.

Eladio Blanco: 47 anys membre del Club Alpi k2 de Tarragona. Ascensions: AFRICA: Kilimanjaro, Uhuru Peak (5.865 m), Mont Kenia, Punta Lenana (4.895 m) i Punta Nelion (5.188 m); AMERICA: Aconcagua (6.962 m), Pico Turquino Cuba (1.974 m); ALPS: Mont Blanc (4.810 m), La Petite Aiguille Verte (3.512 m); PIRINEUS: Multiples ascencions: Aneto, Maladeta, Mulleres, Pica d’Estats, Besiberris, Punta Alta, Ballivierna, Puigmal, Pedraforca.

Chakira Cordero: 37 anys membre del Club Alpi K2 de Tarragona. Ascensions: AFRICA: Kilimanjaro, Uhuru Peak (5.865 m); ALPS: Mont Blanc (4.810 m), La Petite Aiguille Verte (3.512 m); AMERCIA: Pico Turquino Cuba (1.974 m); PIRINEUS: Multiples ascencions: Aneto, Maladeta, Mulleres, Pica d’Estats, Besiberris, Punta Alta, Ballivierna, Puigmal, Pedraforca.

Julia Cadiach: 22 anys membre del Club Alpi K2 de Tarragona. Ascensions: EUROPA ORIENTAL: Raldesnaya (6.300 m.), camps base del Lenin (7.134 m.) i de l'Elbrus (5.642 m.), ALPS: Mont Blanc (4.808 m.), Mont Rosa (4.634 m.), Cerví (4.478 m.). MEXIC: Volcans Malinche i Orizaba (4.461 m. i 5.675 m.). HIMALÀIA: Treking al camp base del Chomolugma (5.300 m.), treking del Kailash (6.638 m.), treking del Baltoro fins el diposit de la Magic Line del K2 (5.400 m.). Diverses escalades i ascencions per les muntanyes de Prades, Tivissa, Ports de Beseit, Montsserrat, Pedraforca, Pirineus, ferrades a Dolomites i el camí de Santiago amb només 6 anys.

Gabriel Rull: 53 anys. Membre del Club Alpí K2. Ascensions: ALPS: Montblanc (4.808 m.) i Montblanc de Tacul (4.248 m.). PIRINEUS : Aneto, Mont Perdut, Posets, Perdiguero, Taillón, Marboré, Pica d'Estats, Molleres, Vallibierna, Besiberri, Culebras, Montcalm, Montardo, Salvaguardia, Comapedrosa, Puigpedrós, Carlit, Canigó, Puigmal y altres. TREKKINGS: Pirineus (Carros de Foc i Cavalls del Vent ), Perú (Parc Nacional Huascarán i Salkantay ), Chile ( Parc Nacional Torres del Paine), Argentina (zona Fitz Roy i Cerro Torre), Nepal (Poon Hill), Tibet (Kailash).

Joan Fernández: 27 anys. Va comencar fent muntanyes pel Pirineu cap als 10 anys amb el seu pare Toni, l'oncle Miguel i la seva germana gran. Amb 15 anys va anar amb l'Oscar al Montblanc, i l'any seguent al Cervi. Amb 18 va fer una expedicio a l´Himalaia Kirguis i va escalar el Khan Tengri (7.010 m.). El 2003 va fer la seva 2a expedicio a l´Himalaia, intent al pic Lenin, i van fer el Pic de Raldeznaya (6.300). Als alps Montblanc, Cervi, Breithorn, Castor i Pollux. El 2006 va fer trekkings I viatges a Peru, escalant el volca Misti (5.800), el Nevado Pisco (5.600) i amb els seus amics "kike" i "sole"el Tocllaraju(6.000) per la paret de glac i el Chopicalqui (6.400).

EL PROGRAMA

2009-10-22T12:18:00.000-07:00

Dia 27.12.09: Barcelona - Madrid - Buenos Aires. Trasllat a J.Newbery (Aeroparque) per agafar un vol intern fins a Salta. Alçada 1200 m.
Dia 28.12.09: Sortida de Salta fins Jujuy i Purmamarca en vehicles 4x4. Alçada 2400 m.
Dia 29.12.09: Sortida de Purmamarca – Salinas Grandes – San Antonio los Cobres – Tolar Grande. Nit al refugi de Tolar Grande. Alçada 3550 m.
Dia 30.12.09: Tolar Grande, caminades per l'Arenal, Ojos de Mar, Cono de Arita. Nit al refugi de Tolar Grande. Alçada 3550 m.
Dia 31.12.09: Tolar Grande, caminates pel Túnel del Hombre Muerto, Laguna Santa María. Nit al refugi Tolar Grande. Alçada 3550 m.
Dia 01.01.10: Sortida de Tolar Grande – Mina La Casualidad – Base del Volcán Llullaillaco. Nit al camp base. Alçada 4800 m.
Dia 02.01.10: Camp Base – Camp 1. Alçada 5700 m.
Dia 03.01.10: Camp 1 - Cim del volcà Llullaillaco de 6.762 m. – Tornada al Camp 1.
Dia 04.01.10: Camp 1 - Camp Base - Tolar Grande.
Dia 05.01.10: Tolar Grande – San Antonio los cobres – Salta.
Dia 06.01.10: Vol de Salta a Mendoza.
Dia 07.01.10: Obtenció del permís d'entrada i pujada al "Parque Nacional y Cerro Aconcagua" a Mendoza. Trasllat a Penitentes. Nit al refugio Cruz de Cañas de Penitentes. Alçada 2500 m.
Dia 08.01.10: Entrada al Parc i gestions del permís, lloguer de muless i inici de la marxa d'aproximació pel Valle del Río Horcones fins a Confluencia. Alçada 3400 m.
Dia 09.01.10: Marxa d'aproximació fins a Playa Ancha, Cuesta Brava i Plaza de Mulas. Alçada 4200 m.
Dia 10.01.10: Ascensió fins les "Rocas Conway y Canadá". Nit a 4800 m.
Dia 11.01.10: Ascensió fins Cambio de pendiente i ‘Nido de Cóndores. Nit a 5300 m.
Dia 12.01.10: Ascensió fins a Berlín. Nit a 5900 m.
Dia 13.01.10: Ascensió fins Independencia (6500 m.), Portezuelo los Vientos, Peñón Martinez, Gran Acarreo, Canaleta, Cresta del Guanaco i cim del Cerro Aconcagua 6.959 m. Descens i nit a Berlín o al refugi de Plaza de Mulas.
Dia 14.01.10: Dia de marge. Plaza de Mulas.
Dia 15.01.10: Descens a Puente del Inca i trasllat a Mendoza.
Dia 16.01.10: Vol Mendoza - Buenos Aires - Madrid.
Dia 17.01.10: Madrid - Barcelona.

L'ACLIMATACIÓ

2009-10-22T12:17:00.001-07:00

El punt clau per l'èxit de l'expedició recau en aconseguir una bona aclimatació en tant sols 3 setmanes que dura l'aventura. Tot i que l'Aconcagua "només" té 7.000 m. d'alçada, està considerat com un cim més alt ja que, per la zona del planeta on es troba, la pressió atmosfèrica és l'equivalent a un cim de 7.500 m. de l'Himalàia.

Hi ha dues tendències per fer una bona aclimatació, els que consideren que és millor fer-la a la zona de l'Aconcagua, pujant i baixant en forma de dent de serra d'un campament a l'altre i els que consideren que és millor fer-la en una altre zona dels Andes.

La primera té l'avantatge que permet conèixer millor el terreny i anar pujant material als campaments d'alçada, en canvi té l'inconvenient que és molt més dur psicològicament ja que et passes dues setmanes pujant i baixant sempre pel mateix lloc. La segona té l'avantatge de conèixer una altre zona, poder fer algun altre cim diferent, però també surt més car econòmicament.

Nosaltres ens hem decidit per la segona i anirem a la zona de Salta, província situada al Nord-oest del país a 1600 Km de la ciutat de Buenos Aires, amb una població aproximada de 1.100.000 habitants. La ciutat de Salta està a 1.187 m. d'alçada, però a la seva zona si troba la tercera muntanya més alta dels Andes el Llullaillaco, un volcà de 6.730 m. d'alçada.

El Llullaillaco és mundialment famós pels "niños del Llullaillaco", sens dubte un dels descobriments arqueològics més importants dels darrers anys. Eren tres nens, de 15, 7 i 6 anys, que van ser trobats el març del 1.999 pràcticament intactes, conservats pel fred, al cim del volcà Llullaillaco, a 6.700 m. d'altura, junt amb una aixovar de quaranta-sis objectes. Els estudis realitzats conclouen que van ser enterrats vius fa més de 500 anys, com a ritual religiós durant l'apogeu del estat Quechua del Tawantinsuyu, dels que els seus líders polítics suprems eren els Incas.

EL MATERIAL

2009-10-20T13:49:00.001-07:00

El material necessari per pujar l'Aconcagua ha de ser de primera qualitat ja que les condicions climàtiques són extremes, l'equip personal es composa de:

1 Sac de dormir, preparat per a suportar temperatures extremes.
1 matalàs aïllant.
1 Bota de trekking, preferentment aïllant.
1 Bota d'alta muntanya dobles i paraneus.
4 Parells de mitjons.
2 Camisetes tèrmiques i malla calenta.
1 Jaqueta de folre polar.
1 Jaqueta de ploma amb caputxa.
1 Pantaló resistent de trekking.
1 Piolet i/o bastons esquí (opcional).
1 Crampons.
1 Motxilla de 45/65 litres
1 Bossa-petate de 60 litres impermeable.
1 Pantaló i jaqueta de membrana impermeable.
1 Gorra pel sol i un passamuntanyes.
1 Ulleres de sol i unes de ventisca.
1 Guants fins, 1 guants mitjos i unes manyoples ben càlides.
1 Crema de protecció solar i glacial, crema hidratant i protecció labial.
1 Farmaciola, necesser d'higiene personal, tovalloleta, muda interior, mocador i/o buff.
1 Càmera fotogràfica, bateries de recanvi, passaport, documentació, tarja de crèdit.
1 Làmpara frontal i bateria de recanvi.
1 Joc de coberts, ganivet i una tassa.
1 Cantimplora amb funda tèrmica. (Els termos pesen molt i els ‘camel bag’ es congelen).

L'Equip col·lectiu es composa de:

4 Tendes d'alta muntanya 3+3+2+2

4 fogonets.

4 Jocs de bateria de cuina.

Menjar d'altura.

Adjuntem algunes recomanacions pel material més tècnic:

a) Botes: Ha de ser una bota calenta, per tant una doble bota. Una aposta segura són les dobles botes de plàstic, molt calentes però amb l'inconvenient de ser molt rígides i a l'Aconcagua, acostuma a haver-hi poca neu per la qual cosa amb una de cuir també es pot fer el servei. Darrerament han sortit les botes de kevlar tenen els avantatges aïllants de les de plàstic i la flexibilitat de les de cuir, però són bastant més cares. Marques recomanades Koflach, Asolo, Spantik. Preus entre 250 i 450 €.

b) Sac de dormir: Ha de ser un sac de plomes de mínim 900 gr. de ploma, però recomanable 1 Kgr. De temperatura extrema entre -30ºC i -40ºC, això anirà en funció de la persona i de l'ús posterior que se li vulgui donar. Hem de pensar que també amb el pes, quan més calent més pesat, el normal sol ser al voltant del 1,9 Kgr. Marques recomanades Warthm Unlimit, Marmot, The North Face. Preus entre 400 i 500 €.

c) Anorak: També ha de ser de plomes, normalment entre 700 i 800 gr. amb caputxa integral. El material exterior ha de ser resistent als fregaments i impermeable. El pes al voltant del 1,2 Kgr. Marques recomanades Warthm Unlimit, Marmot, The North Face. Preus entre 350 i 450 €.

d) Guants: Han de ser manyoples dobles desmuntables. Fabricada la part exterior de cordura amb insert de Gore-Tex Starlite 3 Capas, recomanable amb reforç antilliscat a la palma per poder agafar el piolet amb seguretat. Evitar els guants de ploma per caminar per la seva fragilitat. Es recomana dur guants prims de seda o similars a l'interior. Pes mig 300gr. Preu al voltant dels 120 €.